Emplaçada en un entorn natural, aquesta pista d'atletisme permet emfasitzar els valors paisatgístics existents i apropar les curses atlètiques a la natura. La pista s'implanta en una clariana de bosc de roure pènol, en depressió, que queda closa respecte al bosc i del qual reforça la visió. Bosc contigu, bosc a distància i bosc llunyà, són les relacions que s'estableixen entre aquella i aquest i que potencien les grades com a feixes petites o com un talús entre clarianes. L'equipament que la serveix, a més de contenir les dependències funcionals, s'interrelaciona amb el desplegament de murs, talussos i rampes que formalitzen la davallada des de l'accés fins a la pista. És la gran porta cap a les curses, filtre entre el que és urbà i la natura. Porta que és una gran coberta suspesa per dos murs ortogonals, en un dels quals recolza un tancament de vidre per no trencar la continuïtat visual, o per recollir sobre ell el reflex d'un bosc que ha determinat tota l'actuació.