A la intempèrie. Atendre un fora de temps
Job Ramos i Fina Torres
(Per a ser llegit en veu alta)
Les mosques moriran com mosques.
Els gossos en zel ensumaran com gossos en zel.
El porc enastat xisclarà com un porc enastat.
El brau bramarà com un brau.
Les estàtues s’alçaran com estàtues.
Les gallines correran com gallines.
Els folls correran precipitats com un foll.
L’endimoniat udolarà com un endimoniat.
El ca ronyós vagabundeja com un ca ronyós
L’àguila descriurà cercles com una àguila.
El fullam de l’àlber tremolarà com el fullam de l’àlber.
L’herba tremolarà com l’herba.
El castell de cartes s'ensorrarà com castell de cartes.
Les bombes esclataran com bombes.
El temps correrà com corre el temps.
Les gotes damunt la pedra roent s’assecaran com les gotes damunt la pedra roent.
Les benediccions fúnebres s’elevaran com benediccions fúnebres.
La truja degollada sagnara com una truja degollada.
El burgès mitjà es captindrà com un burgès mitjà.
El roí es captindrà com un roí.
L’home honest es captindrà com un home honest.
El cop de l’aigua serà com un cop d’aigua.
El de la cara serà com un cop a la cara.
El fillastre serà tractat com un fillastre.
El traumatòleg serà esperat com un traumatòleg.
El taumaturg serà esperat com un taumaturg.
El prodigi serà admirat com un prodigi.
La pantalla serà observada com una pantalla.
L’aigua brollarà com quan brolla l’aigua.
L’estranyesa serà simètrica a l’estranyesa.
L’infern serà odiat com l’infern.
La neu de maig es fondrà com la neu de maig.
El miracle s’esdevindrà com un miracle.
La granota saltarà com una granota.
El llamp zigzaguejara com un llamp.
La vostra ombra us seguirà com la vostra ombra.
El film serà fictici com un film.
La ferida oberta serà com una ferida oberta.
El cos de l’ofegat s’inflarà com un cos d’un ofegat.
Philip K. Dick caminarà com Philip K. Dick.
El pobre pecador es comportarà com el pobre pecador.
L’aire es tornarà aire.
El responsable estarà atent com un responsable.
Els cavalls ferits s’encabritaran com els cavalls ferits.
El jonc es gronxarà al vent com un jonc al vent.
La imatge que supera el muscle és atesa com la imatge que supera el muscle.
[Aquest text és una Intervenció sobre la peça parlada Quatre SPEAKERS (a,b,c,d) de Peter Handke]
Tres intervencions al voltant d'un centre de reproducció de fauna salvatge.
/ Site-specific film / Reproducció de la natura / Ecosistema artificial / A l'aire lliure /
-Creus que la natura se n'adona de nosaltres?
-Tota l’estona
Job Ramos, amb la col·laboració de Fina Torres, proposa tres intervencions a l'astacifactoria del Molí de les Fonts.
La primera part del tríptic està formada per una intervenció on s’assaja què és emetre imatges durant la nit des del centre recuperació de la fauna salvatge, a partir d’unes contra-imatges pensades per superar el temps d’atenció dels humans i obrir-se a l’encontre amb altres espècies i temporalitats, en un intent de “diplomàcia còsmica”, com apuntava el filòsof Bruno Latour. Emetre imatges que, alhora, són llum; que operen com a far des del cos d’aigua que és l'Astacifactoria de les Fonts.
La segona part del tríptic consisteix a donar accés a l’activitat de l'astacifactoria, on la Fina Torres feineja i fa tasques de manteniment del centre. En paral·lel, Job Ramos, filtrarà la visita amb lectures, comentaris o mostrant objectes.
El tríptic es completa amb el passi de la pel·lícula A la intempèrie (2021), filmada al mateix centre de recuperació de fauna salvatge. A la intempèrie es projectarà al Museu Comarcal de la Garrotxa, a la sala dedicada a les pintures de la Moixina dels germans Vayreda. Establint una relació de distància i contrast respecte a dues Moixines, la idealitzada dels germans Vayreda envers l’ecosistema artificial de l'Astacifactoria del Molí Fonts (també ubicat a la Moixina).
Job Ramos ha treballat en l’àmbit de la instal·lació, el cinema, el so, els mitjans interactius, la performance i l’escultura. Sovint, els seus projectes són site-specific, en els quals aborda les relacions entre allò natural i artificial, busca generar situacions d’estranyesa, allunyades de la noció d’utilitat o construcció. La seva pràctica tracta el lloc, les materialitats i les relacions que el configuren; des d’una espècie d’etnografia ultra local, explora espais propers fins als detalls més insospitats, en modifica els tempos, en capgira els rols de dominació i poder, canvia el focus cap a angles més extrems, etc. Amb uns processos d’investigació intensos, forçant la reiteració (una iteració que es dóna en el temps) per trobar l’accident, amb línies de treball que prenen camins poc transitats.
Fina Torres és tècnica en rehabilitació de fauna salvatge. Des de fa una quinzena d’anys és la responsable de l’Astacifactoria del Molí de les Fonts.
Amb la col·laboració de: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Forestal Catalana i Bòlit, Centre d'Art Contemporani.
