Atendre un fora de temps. Riu. Projecció pel·lícula

Per a la cineasta Nancy Holt, el cinema, abans que res, era la possibilitat de traslladar un lloc.

Michael Snow en referència a la seva pel·lícula La Région centrale (1971) comentava; «La càmera es mou en un espai circular que confronta les nostres idees sobre el dalt i el baix. La majoria de les pel·lícules estan rodades des d'una perspectiva humana, com si hi hagués un home mirant. La Région centrale té més a veure amb com ho miraria un extraterrestre, d'una manera molt menys convencional». Com si algú vingués d'un altre planeta i es disposés a extreure imatges del planeta terra.

Atendre un fora de temps. Riu. Ens trasllada a un cinema físic on a partir de l'acte contemplatiu, mirar, explora la possibilitat d'un cinema no únicament dirigit a humans. Un cinema que ens retorna a la pintura i a l'acte de contemplar-la. La pel·lícula ens trasllada els recs de la Moixina -un paisatge sobrerepresentat pels pintors locals- a la pantalla gran.

Atendre un fora de temps. Riu. A través de la filmació d'un espai hídric tracta altres densitats de temps, com a acte meditatiu que neix en l'observació de les vibracions de l'aigua i les seves mutacions.

Aquesta pel·lícula no és per a tu. No va dirigida a un públic humà. Va dirigida a uns crancs, a possibles insectes, potser també a alguns ocells o granotes. Això no té res d'estrany. Bé que parlem als nadons o als animals de companyia, sense cap esperança que ens entenguin de manera exacta. Malgrat tot, hi parlem igualment. Això va una mica del mateix.
"Atendre un fora de temps" està concebuda a partir d'una duració del metratge, que supera la capacitat d'atenció del múscul, de l'ull, del consum humà d'imatges. Plans seqüència que s'estenen en el temps, i que d'alguna forma fan inaccessible el que ve després.
Aquesta pel·lícula no s'ha concebut com un conjunt de temps/imatges per a ser vistes, sinó més aviat per a ser vetllades, un vetllar les imatges / i deixar-se desvetllar per elles.
-----

Atendre un fora de temps, és una invitació a la possibilitat d'una lectura pausada.



Job Ramos investiga les relacions entre natura i artifici. La seva pràctica artística transita entre el cinema, la instal·lació i el dibuix. És artista visual i professor a la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona i a la Facultat d'Educació, Traducció, esports i Psicologia (FETEP) de l'UVic. El seu treball s'ha mostrat a escala internacional.

Direcció: Job Ramos
So: Equipo negro, Xavi Perez, Grau Perramon, Job Ramos.
Edició: Job Ramos
Color: Xavier Pérez
DCP: Fromzerocinema
Agraïments: Rita Andreu, Marcel Dalmau, Ingrid Guardiola, Xavi Hurtado, Manel Quintana, Roc Parés, Cristina López.
Distribució: Fromzerocinema
Una producció de Festival Sismògraf i Job Ramos (2023).